01 - I VA VEURE QUE ERA BO…

NARRAM LA HISTÒRIA

Narrar la història de la Creació (Gènesi 1-3). Narració de la creació.
(Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 1-3)

Quan veníeu cap a escola vos heu fixat en els arbres?
en les muntanyes? en els ocells? en les persones?
Qui pot ser que hagi creat tot això? D’on surt?
Idò ara vos contaré una història fantàstica!

Al començament, no hi havia res:
no hi havia aire, no hi havia aigua, no hi havia món.
Només hi havia Déu.
I com que Déu estimava molt, va crear el món.
La terra era a les fosques.
Déu digué: —Que hi hagi llum!
Déu anomena «dia» a la llum i «nit» a la foscor.
I digué: «Que bonic!».

El segon dia, Déu construeix un sostre blau enorme per a la terra.
Anomena «cel» al sostre.
I va dir: «Que bonic!».

El tercer dia Déu crea el mar i la terra.
Unes onades de grans dimensions s’estavellen contra les roques.
Déu ens va donar l’aigua.
Déu diu també: —«A la terra hi hauria d’haver arbres, herbes i plantes».
La terra es pinta de verd.
Entre les herbes creixen les flors.
Quan Déu va veure la terra, va dir: «És bo”.
I així va acabar el tercer dia.

El quart dia, Déu va fer unes llums per al cel:
el sol, la lluna i les estrelles.
Déu ens va fer el dia i la nit.
De manera que això ens va donar
una manera de contar els nostres dies.
Una gran llum que governa el dia: el sol.
I unes llums que governen la nit: la lluna i els estels.
Quan Déu va veure el dia i la nit, va dir: «És bo».
Així va acabar el quart dia.


Déu crea i dóna vida als peixos i les aus el cinquè dia.
Déu ens va donar totes les criatures que volen per l’aire.
També les criatures que neden a l’aigua.
Déu va veure que tot era bonic i bo.
I així va acabar el cinquè dia.

El sisè dia, Déu fa els animals de la terra: lleons, caragols, elefants i aranyes. Tots els animals que caminen sobre la terra: les criatures que caminen amb moltes potes, i les que caminen amb les dues cames.

Quina bellesa!
Quin ha estat el regal més gran que vosaltres heu rebut?
Pensau en un regal que no es pugui comprar amb doblers.
El regal més gran de tots és: la vida.

Doncs Déu el sisè dia va dir:
—«Ara vull crear éssers humans que s’assemblin a mi».
I va crear els éssers humans: un home i una dona.
Va ser el regal més gran de tot el món.
Déu mira la terra, els arbres i les plantes,
els éssers humans i els animals,
i veu que tot és molt bo.
Quan Déu va veure el regal de l’home, la dona
i també tots els regals dels dies anteriors,
va dir: —«Tot això és molt bo».
I així va acabar el sisè dia.

Déu descansà el setè dia.
Déu ens va donar el regal del dia setè per descansar
i per donar gràcies per tots els regals meravellosos
que ens va donar.

A vosaltres vos agradaria donar gràcies per esser vius?
I pel regal de la vida?
Tanquem el ulls i aprofitem per donar gràcies a Déu per esser vius.

El diumenge els cristians es reuneixen a l’església
per donar gràcies a Déu pel regal de la creació,
de la terra, dels animals i de les persones que hi viuen.