02 - XIP-XAP PLOVIA I PLOVIA

NARRAM LA HISTÒRIA

Narrar la història de Noé (Gènesi 6-8). La història de Noè.
(Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 6-8)

Recordau la història de la creació?
Què deia Déu en haver creat cada dia? Això està molt bé!
Amb el temps va passar que les persones no cuidaven la terra
i eren dolents els uns amb els altres.
Fins que un dia Déu es va enfadar.
Vols conèixer la història?

La terra ja no era un lloc bonic on viure;
la gent discutia i es barallava.
I havia oblidat Déu.
Però hi va haver un home diferent: el seu nom era Noè.

Coneixeu persones bones al.lotes?
Me’n podeu dir qualque nom?
Coneixeu en Noè? Era un home bon al.lot.

Un dia, Déu parla amb Noè:
—«Noè, me’n penet d’haver creat l’ésser humà.
És dolent. Netejaré de maldat la superfície de la terra.
Faré que l’aigua es precipiti de per tot arreu:
de l’aire, de la terra i de la mar.
Tu ets l’únic que encara m’obeeix, Noè, i ets un home bon al.lot.
Per tant, et cuidaré. Construeix una gran barca, una arca.
L’arca serà per a la família i els animals.
Jo mateix t’enviaré els animals».

Què haguéssiu fet vosaltres si Déu vos hagués enviat aquesta tasca?
Haguéssiu fet la barca?

Noè s’espanta, i de seguida comença la construcció de l’arca.
La gent del seu llogaret, sorpresa, pregunta: —«Què fas, Noè?».
I Noè respon:
—«Caurà aigua, molta aigua, una enorme quantitat d’aigua
sobre tota la terra. Déu s’ha adonat que feis moltes coses dolentes».
La gent se’n reia, i no creia Noè.
A Noè no li importa el que diu la gent.
Ell segueix treballant fins que l’arca està preparada.

Els animals arriben per parelles des de tots els racons de la terra:
dos elefants, dues granotes, dos estruços, dues papallones...
Quan tots els animals són a dedins la gran arca,
Noè hi entra també amb la seva família.
I llavonses Déu tanca la porta darrere d’ells.

Nosaltres som obedients quan els pares ens manen qualque cosa?
Noè va ser molt obedient?

L’aigua arriba molt ràpid.
Una pluja torrencial i unes enormes onades cobreixen la terra,
però tots els què són dedins l’arca es troben calentets i eixuts.
Plou durant quaranta dies i quaranta nits
i, aleshores, igual que havia començat, s’atura de ploure.
L’arca sura sobre l’aigua.
Noè mira per la finestra de l’arca cada dia,
però només hi veu aigua.
Després comença a bufar el vent i l’aigua baixa a poc a poc.
Al cap de pocs dies, l’arca es posa al cim d’una muntanya.
L’aigua continua baixant cada dia que passa.
Noè deixa anar un ocell perquè cerqui terra seca,
però l’ocell no pot trobar menjar sobre l’aigua i vola de tornada a l’arca.
Un dia, l’ocell no torna, i Noè s’adona que la terra s’està eixugant.
Déu diu: -—«La terra és seca. Sortiu de l’arca:
sou els nous habitants de la terra».
I Noè veu un preciós arc de Sant Martí al cel.
Déu diu: —«Faré un tracte amb tu:
Et promet que mai més hi haurà un diluvi sobre la terra.
No permetré que morin de nou ni els éssers humans ni tants d’animals,
aquest arc de Sant Martí és el senyal que et don.
Cada vegada que vegi l’arc de Sant Martí als niguls,
recordaré el que et vaig prometre».
Noè per recordar aquest fet va fer un altar i va donar gràcies a Déu.

Heu vist alguna vegada l’arc de Sant Martí “arcoíris”?
Podríem donar gràcies a Déu pel pacte que va fer amb Noè.
I podríem donar gràcies a Déu per tant que ens estima i ens cuida.