QUARESMA
La Quaresma (en llatí: quadragesima quaranta dia (abans de la Pasqua)) és el temps litúrgic del calendari cristià destinat a la preparació espiritual de la festa de la Pasqua. Es tracta de sis setmanes de purificació i il·luminació interna,1 celebrat a les Esglésies catòliques, copta, ortodoxa, anglicana, incloent algunes evangèliques, encara que amb inicis i durades diferents.
Al ritu llatí, la Quaresma comença el Dimecres de Cendra i s'estén fins a l'hora nona del Dijous Sant, per la qual cosa no inclou la Missa del Sopar del Senyor.2 3 La durada de quaranta dies prové de diverses referències bíbliques i simbolitza la prova per la qual va passar Jesús en romandre durant 40 dies al desert de Judea, previs a la seva missió pública. També simbolitzen els 40 dies que va durar el diluvi universal, a més dels 40 anys de la marxa del poble israelita pel desert, i les 40 dècades que va durar l'esclavatge dels hebreus a Egipte.4
Al llarg del temps de Quaresma, els cristians són cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió. La Quaresma té sis diumenges incloent el Diumenge de Rams, en les lectures dels quals els temes de la conversió, el pecat, la penitència i el perdó són dominants. És per excel·lència el temps de conversió i penitència de l'any litúrgic. Per això, a la missa catòlica no es canta el Glòria en els ritus inicials (excepte el Dijous Sant, a la missa del sopar del Senyor, amb què inicia la Pasqua o en festes i solemnitats: La solemnitat de Sant Josep i la Anunciació sempre cau a Quaresma), ni l'Al·leluia abans de l'evangeli.
El color litúrgic associat a aquest període és el morat, associat a la penitència i el sacrifici, a excepció del quart diumenge que es fa servir el rosa, barreja de morat i blanc. El Diumenge de Rams, anomenat Diumenge de Rams de la Passió del Senyor o 6è Diumenge de Quaresma, es fa servir el color vermell per ser ja la celebració en dia de precepte de la Passió de Crist.