03 - ABRAHAM, EL PARE DE TOTHOM

NARRAM LA HISTÒRIA

Narrar la història d’Abraham (Gènesi 12-21). La història d’Abraham.
(Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 12-21)

Vosaltres sabeu d’on ve la vostra família?
Qui diríeu que va ser la primera persona de totes?
I la primera família?
Idò vos contaré una història d’un Pare i la seva família.

Quan va acabar el diluvi, les criatures varen sortir
i es van escampar per tota la terra, omplint-la
de vida una altra vegada.
La història que vos contaré ara va passar al desert,
a un amic de Déu que nomia Abraham.
Abraham es va disposar a fer un viatge, però no sabia on havia d’anar.
Només Déu ho sabia. Déu tenia un gran pla per a la gent
i un gran pla per al mateix Abraham.
Així que Abraham es dirigeix al país que Déu li va mostrar.
El va acompanyar la seva dona i també els seus animals.
Després de molts de dies, arribaren a la terra de Canaan.
Aleshores, Déu digué: —«Pots aturar-te ara, Abraham;
aquesta és la terra que vos don a tu i al teu poble».
Abraham va dirigir la seva mirada a tota aquesta bellesa increïble.
Va montar les tendes i va començar a viure en aquell país.
Enmig de la nit, Déu visita Abraham i li diu:
—«No tenguis por, Abraham, cuidaré de tu. Tendràs una gran família,
i aquesta família creixerà fins a convertir-se en un poble nombrós».
I Abraham va respondre: —«Un poble nombrós?
Com ho aconseguiré si ni tan sols tenc un fill?».

Abraham i la seva dona no tenien fills.
Vos agraden els nins petits?
Vosaltres teniu algun germà?

Déu treu Abraham fora de la tenda i li diu: —«Mira el cel!».
Abraham aixeca la vista i contempla
el bell i fosc cel ple de brillants estrelles.
Déu li demana: —«Pots comptar les estrelles?»
I Abraham no les podia comptar perquè eren moltes.
Déu li diu: —«Així serà la teva família, Abraham.
Tendràs un fill, i la teva família creixerà tant
que esdevindrà un poble poderós».
Abraham ho creu, perquè confia en Déu.
Abraham ja té cent anys,
però Abraham i Sara encara no tenen un fill.
Abraham no entén què passa.
Un dia, tres homes visiten Abraham.
Abraham els prepara un bon menjar i,
mentre mengen, un li demana: —«On és la teva dona?».
Abraham assenyala les tendes.
L’home diu: —«Tornaré d’aquí a un any, i llavors la Sara tindrà un fill».
La Sara sent aquelles paraules i riu:
—«Tendrem un fill? Això és impossible! ¡Els padrins no tenen fills!».
L’home demana: —«Per què riu na Sara?
Que no creu que tindrà un fill? No se’n pot encarregar Déu?».

Vos pareix que Déu se’n podria encarregar?

Aleshores, Abraham s’adona que és Déu mateix
qui ha vingut a visitar-lo.
Just un any després, neix un nadó.
Abraham i Sara celebren el naixement a la seva tenda.
Li posen per nom Isaac, que en el seu idioma vol dir riure.
Sara crida entusiasmada: «Déu ha volgut que pugui tornar a somriure.
Tothom qui ho va saber se n’alegrà.
Abraham ja era molt, molt vell i estava ple d’anys.
Va morir i el varen enterrar al costat de Sara.
Isaac va créixer i es va casar amb na Rebeca
i varen tenir fills, i els seus fills varen tenir fills,
i aquests fills varen tenir fills.
I això va continuar fins que els vostres padrins i padrines
varen tenir els vostres papàs i mamàs,
i els vostres pares vos varen tenir a vosaltres.

Totes les famílies del món tenen Abraham com un Pare.
La vostra família té Abraham com a primer Pare.
El Pare de tots.

Es va complir el que Déu va prometre a Abraham;
que la seva família seria tan nombrosa
com els estels del cel i els grans d’arena del desert.