top of page

SITUACIONS D'APRENENTATGE

NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història de la Creació (Gènesi 1-3). Narració de la creació. (Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 1-3) Quan veníeu cap a escola vos heu fixat en els arbres? en les muntanyes? en els ocells? en les persones? Qui pot ser que hagi creat tot això? D’on surt? Idò ara vos contaré una història fantàstica! Al començament, no hi havia res: no hi havia aire, no hi havia aigua, no hi havia món. Només hi havia Déu. I com que Déu estimava molt, va crear el món. La terra era a les fosques. Déu digué: —Que hi hagi llum! Déu anomena «dia» a la llum i «nit» a la foscor. I digué: «Que bonic!». El segon dia, Déu construeix un sostre blau enorme per a la terra. Anomena «cel» al sostre. I va dir: «Que bonic!». El tercer dia Déu crea el mar i la terra. Unes onades de grans dimensions s’estavellen contra les roques. Déu ens va donar l’aigua. Déu diu també: —«A la terra hi hauria d’haver arbres, herbes i plantes». La terra es pinta de verd. Entre les herbes creixen les flors. Quan Déu va veure la terra, va dir: «És bo”. I així va acabar el tercer dia. El quart dia, Déu va fer unes llums per al cel: el sol, la lluna i les estrelles. Déu ens va fer el dia i la nit. De manera que això ens va donar una manera de contar els nostres dies. Una gran llum que governa el dia: el sol. I unes llums que governen la nit: la lluna i els estels. Quan Déu va veure el dia i la nit, va dir: «És bo». Així va acabar el quart dia. Déu crea i dóna vida als peixos i les aus el cinquè dia. Déu ens va donar totes les criatures que volen per l’aire. També les criatures que neden a l’aigua. Déu va veure que tot era bonic i bo. I així va acabar el cinquè dia. El sisè dia, Déu fa els animals de la terra: lleons, caragols, elefants i aranyes. Tots els animals que caminen sobre la terra: les criatures que caminen amb moltes potes, i les que caminen amb les dues cames. Quina bellesa! Quin ha estat el regal més gran que vosaltres heu rebut? Pensau en un regal que no es pugui comprar amb doblers. El regal més gran de tots és: la vida. Doncs Déu el sisè dia va dir: —«Ara vull crear éssers humans que s’assemblin a mi». I va crear els éssers humans: un home i una dona. Va ser el regal més gran de tot el món. Déu mira la terra, els arbres i les plantes, els éssers humans i els animals, i veu que tot és molt bo. Quan Déu va veure el regal de l’home, la dona i també tots els regals dels dies anteriors, va dir: —«Tot això és molt bo». I així va acabar el sisè dia. Déu descansà el setè dia. Déu ens va donar el regal del dia setè per descansar i per donar gràcies per tots els regals meravellosos que ens va donar. A vosaltres vos agradaria donar gràcies per esser vius? I pel regal de la vida? Tanquem el ulls i aprofitem per donar gràcies a Déu per esser vius. El diumenge els cristians es reuneixen a l’església per donar gràcies a Déu pel regal de la creació, de la terra, dels animals i de les persones que hi viuen.

01 - I VA VEURE QUE ERA BO…

2 sessions - Primera quinzena d’octubre

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història de Noé (Gènesi 6-8). La història de Noè. (Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 6-8) Recordau la història de la creació? Què deia Déu en haver creat cada dia? Això està molt bé! Amb el temps va passar que les persones no cuidaven la terra i eren dolents els uns amb els altres. Fins que un dia Déu es va enfadar. Vols conèixer la història? La terra ja no era un lloc bonic on viure; la gent discutia i es barallava. I havia oblidat Déu. Però hi va haver un home diferent: el seu nom era Noè. Coneixeu persones bones al.lotes? Me’n podeu dir qualque nom? Coneixeu en Noè? Era un home bon al.lot. Un dia, Déu parla amb Noè: —«Noè, me’n penet d’haver creat l’ésser humà. És dolent. Netejaré de maldat la superfície de la terra. Faré que l’aigua es precipiti de per tot arreu: de l’aire, de la terra i de la mar. Tu ets l’únic que encara m’obeeix, Noè, i ets un home bon al.lot. Per tant, et cuidaré. Construeix una gran barca, una arca. L’arca serà per a la família i els animals. Jo mateix t’enviaré els animals». Què haguéssiu fet vosaltres si Déu vos hagués enviat aquesta tasca? Haguéssiu fet la barca? Noè s’espanta, i de seguida comença la construcció de l’arca. La gent del seu llogaret, sorpresa, pregunta: —«Què fas, Noè?». I Noè respon: —«Caurà aigua, molta aigua, una enorme quantitat d’aigua sobre tota la terra. Déu s’ha adonat que feis moltes coses dolentes». La gent se’n reia, i no creia Noè. A Noè no li importa el que diu la gent. Ell segueix treballant fins que l’arca està preparada. Els animals arriben per parelles des de tots els racons de la terra: dos elefants, dues granotes, dos estruços, dues papallones... Quan tots els animals són a dedins la gran arca, Noè hi entra també amb la seva família. I llavonses Déu tanca la porta darrere d’ells. Nosaltres som obedients quan els pares ens manen qualque cosa? Noè va ser molt obedient? L’aigua arriba molt ràpid. Una pluja torrencial i unes enormes onades cobreixen la terra, però tots els què són dedins l’arca es troben calentets i eixuts. Plou durant quaranta dies i quaranta nits i, aleshores, igual que havia començat, s’atura de ploure. L’arca sura sobre l’aigua. Noè mira per la finestra de l’arca cada dia, però només hi veu aigua. Després comença a bufar el vent i l’aigua baixa a poc a poc. Al cap de pocs dies, l’arca es posa al cim d’una muntanya. L’aigua continua baixant cada dia que passa. Noè deixa anar un ocell perquè cerqui terra seca, però l’ocell no pot trobar menjar sobre l’aigua i vola de tornada a l’arca. Un dia, l’ocell no torna, i Noè s’adona que la terra s’està eixugant. Déu diu: -—«La terra és seca. Sortiu de l’arca: sou els nous habitants de la terra». I Noè veu un preciós arc de Sant Martí al cel. Déu diu: —«Faré un tracte amb tu: Et promet que mai més hi haurà un diluvi sobre la terra. No permetré que morin de nou ni els éssers humans ni tants d’animals, aquest arc de Sant Martí és el senyal que et don. Cada vegada que vegi l’arc de Sant Martí als niguls, recordaré el que et vaig prometre». Noè per recordar aquest fet va fer un altar i va donar gràcies a Déu. Heu vist alguna vegada l’arc de Sant Martí “arcoíris”? Podríem donar gràcies a Déu pel pacte que va fer amb Noè. I podríem donar gràcies a Déu per tant que ens estima i ens cuida.

02 - XIP-XAP PLOVIA I PLOVIA

2 sessions - Segona quinzena d’octubre

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història d’Abraham (Gènesi 12-21). La història d’Abraham. (Adaptació del llibre del Gènesi de l’Antic Testament 12-21) Vosaltres sabeu d’on ve la vostra família? Qui diríeu que va ser la primera persona de totes? I la primera família? Idò vos contaré una història d’un Pare i la seva família. Quan va acabar el diluvi, les criatures varen sortir i es van escampar per tota la terra, omplint-la de vida una altra vegada. La història que vos contaré ara va passar al desert, a un amic de Déu que nomia Abraham. Abraham es va disposar a fer un viatge, però no sabia on havia d’anar. Només Déu ho sabia. Déu tenia un gran pla per a la gent i un gran pla per al mateix Abraham. Així que Abraham es dirigeix al país que Déu li va mostrar. El va acompanyar la seva dona i també els seus animals. Després de molts de dies, arribaren a la terra de Canaan. Aleshores, Déu digué: —«Pots aturar-te ara, Abraham; aquesta és la terra que vos don a tu i al teu poble». Abraham va dirigir la seva mirada a tota aquesta bellesa increïble. Va montar les tendes i va començar a viure en aquell país. Enmig de la nit, Déu visita Abraham i li diu: —«No tenguis por, Abraham, cuidaré de tu. Tendràs una gran família, i aquesta família creixerà fins a convertir-se en un poble nombrós». I Abraham va respondre: —«Un poble nombrós? Com ho aconseguiré si ni tan sols tenc un fill?». Abraham i la seva dona no tenien fills. Vos agraden els nins petits? Vosaltres teniu algun germà? Déu treu Abraham fora de la tenda i li diu: —«Mira el cel!». Abraham aixeca la vista i contempla el bell i fosc cel ple de brillants estrelles. Déu li demana: —«Pots comptar les estrelles?» I Abraham no les podia comptar perquè eren moltes. Déu li diu: —«Així serà la teva família, Abraham. Tendràs un fill, i la teva família creixerà tant que esdevindrà un poble poderós». Abraham ho creu, perquè confia en Déu. Abraham ja té cent anys, però Abraham i Sara encara no tenen un fill. Abraham no entén què passa. Un dia, tres homes visiten Abraham. Abraham els prepara un bon menjar i, mentre mengen, un li demana: —«On és la teva dona?». Abraham assenyala les tendes. L’home diu: —«Tornaré d’aquí a un any, i llavors la Sara tindrà un fill». La Sara sent aquelles paraules i riu: —«Tendrem un fill? Això és impossible! ¡Els padrins no tenen fills!». L’home demana: —«Per què riu na Sara? Que no creu que tindrà un fill? No se’n pot encarregar Déu?». Vos pareix que Déu se’n podria encarregar? Aleshores, Abraham s’adona que és Déu mateix qui ha vingut a visitar-lo. Just un any després, neix un nadó. Abraham i Sara celebren el naixement a la seva tenda. Li posen per nom Isaac, que en el seu idioma vol dir riure. Sara crida entusiasmada: «Déu ha volgut que pugui tornar a somriure. Tothom qui ho va saber se n’alegrà. Abraham ja era molt, molt vell i estava ple d’anys. Va morir i el varen enterrar al costat de Sara. Isaac va créixer i es va casar amb na Rebeca i varen tenir fills, i els seus fills varen tenir fills, i aquests fills varen tenir fills. I això va continuar fins que els vostres padrins i padrines varen tenir els vostres papàs i mamàs, i els vostres pares vos varen tenir a vosaltres. Totes les famílies del món tenen Abraham com un Pare. La vostra família té Abraham com a primer Pare. El Pare de tots. Es va complir el que Déu va prometre a Abraham; que la seva família seria tan nombrosa com els estels del cel i els grans d’arena del desert.

03 - ABRAHAM, EL PARE DE TOTHOM

2 sessions - Primera quinzena de novembre

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història d’en Moisès (Èxode 3-14). La història de Moisès. (Adaptació del llibre de l’Èxode de l’Antic Testament 3-14) Vosaltres heu tengut alguna missió? Heu tengut alguna cosa molt important a fer? Déu vos ha donat alguna tasca? Doncs hi va haver una vegada que Déu va manar una missió a Moisès. Moisès anava pel desert pasturant les ovelles i, de cop i volta, sent una veu: la veu de Déu. Déu li diu: —«Moisès, vés a Egipte. El meu poble ha de treballar com a esclau allà. Hem demana socors i l’alliberaré. T’he triat perquè treguis el meu poble d’Egipte». Però Moisès no ho vol fer. Té por. I diu a Déu: —«¿No en pots enviar un altre?». Vosaltres tendríeu por de fer una missió com aquesta? Com respondríeu a la crida de Déu? Déu li diu a Moisès: —«Duu el teu bastó amb tu; el necessitaràs per fer miracles». Aleshores, Moisès es posa en camí per veure el faraó d’Egipte. Va ser molt dur viatjar pel desert, però ell va seguir caminant cap a un país anomenat Egipte. Allà als reis son faraons. Moisès es troba al bell palau del faraó, davant del seu tron i diu al faraó: —«Et duc un missatge de Déu. Déu vol que deixis partir el seu poble perquè celebri una festa en honor seu al desert». En sentir aquest missatge, el faraó els va empresonar i els va llevar les cases. Havien de fer el que el faraó els deia. S’havien d’aixecar, menjar i fer feina quan el faraó els ho deia. Eren esclaus! I digué a Moisès: —«I ara, vés-te’n!». Moisès se’n va, però Déu li diu:- —«No tenguis por, Moisès». Coses terribles comencen a passar a Egipte. Primer de tot, el riu Nil torna vermell i es converteix en sang, després apareixen granotes i mosquits, a continuació els animals moren i a la gent li surten bonys pel cos. Més tard, Egipte es veu inundat per llagostes que es mengen tot el que creix a la terra. Tot el país s’enfosqueix. I, al final, passa el pitjor de tot: moren tots els nins i nines d’Egipte. El faraó plora perquè també mor el seu fill. I crida Moisès: —«Anau-vos-en ara i deixau-nos en pau!» El poble comença el viatge i un nigul de Déu els mostra el camí. Però el faraó es penet d’haver deixat marxar Moisès i el seu poble i persegueix els israelites amb un gran exèrcit, que avança furiós amb cavalls i carros de guerra. Els israelites arriben fins a la mar Roja i no poden avançar. Però Déu és allà. Déu fa que el vent bufi fort, i la mar es transforma en terra seca. Els israelites veuen ara el fons de la mar i fan via a passar a l’altra banda. Els soldats del faraó colquen darrere seu, amb els carros de guerra rugint sobre la platja i el fons de la mar. Els soldats criden. I llavors, de cop i volta, el vent amaina i l’aigua torna a cobrir el fons de la mar. Una murada d’aigua cau sobre l’exèrcit del faraó i tots els soldats s’ofeguen. A la fi els israelites són lliures! Estan tan contents que s’alegren, ballen i celebren una festa. Déu els va ajudar. Heu sentit mai l’ajuda de Déu? Podríem fer una miqueta de silenci per veure en quins moments Déu ens ha ajudat a fer qualque cosa difícil.

04 - LA MISSIÓ DE MOISÈS

2 sessions - Segona quinzena de novembre

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història del naixement de Jesús (Mateu 1,1-19). Història del Naixement de Jesús. (Adaptació de l’Evangeli de Sant Mateu 1,1-19) Heu vist qualque vegada un rei? Com és? Com va vestit? On viu? Idò avui vos contaré el naixement d’un rei: el rei més gran de tota la història del món. Una cosa increïble va succeir fa molts d’anys a Betlem. L’emperador que governava Israel volia comptar tots els habitants del seu país per saber quants eren; tots s’havien d’apuntar a la ciutat d’on procedia la seva família. Josep i Maria viatgen a Betlem. El viatge és difícil. Maria espera Jesús, i el llarg camí és esgotador. Però no hi ha cap altra solució: és una ordre de l’emperador. A la fi, arriben a Betlem. Maria està cansada. Sent que Jesús naixerà aviat. Però on podran dormir? Josep i Maria arriben a una posada. L’hostaler diu als seus fatigats visitants: —«La posada és plena, però podeu dormir a l’estable, amb els animals». Jesús neix en un estable i Maria l’embolica amb un bolquer. Com que no té un bressol, col·loca el nadó al pessebre dels animals. A prop del lloc on Jesús havia nascut, hi havia uns pastors que cuidaven les seves ovelles. De sobte, una llum resplendent apareix a la fosca nit. Encenem el ciri Pasqual. Els pastors s’espanten. Enmig de la llum, veuen un àngel! Heu vist mai un àngel? I una llum molt intensa? Idò quan el Bon Jesús va néixer va ser la llum més intensa del món. L’àngel els diu: «No tengueu por, he vengut a donar-vos una gran notícia: Jesús ha nascut a Betlem. Ell és el salvador promès per Déu, anau-hi ara i contemplau-lo. El nadó està embolicat amb un bolquer i jeu en un pessebre». El cel s’il·lumina i venen més àngels. Junts, canten una preciosa cançó a Déu. Què vos pareix si cantam una cançó de nadal? Els pastors van corrensos a l’estable. Allà troben Josep, Maria i el nadó, tal com els àngels havien dit. Els pastors comenten el que han sentit i, plens d’alegria, tornen al costat de les ovelles. Com et sentiries tu si haguessis vist el Bon Jesús? Quantes persones té la teva família? I quines viuen a ca teva? Qui és la Sagrada Família? Qui la compon?

05 - NEIX UN REI

2 sessions - Primera quinzena de desembre

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar el relat dels savis d’Orient (Mateu 2, 1-12). Els mags venguts d’Orient. (Adaptació de l’Evangeli de Mateu 2, 1-12) Vos han duit molts de regals els Reis Mags? Sabeu la seva història? Idò ara la vos contaré i veureu com n’és, de preciosa. En una terra llunyana, un parell de savis passaven nit i dia estudiant les estrelles. Una nit, veuen al cel una estrella especial: un signe de Déu per indicar que ha nascut el rei dels jueus! Els savis es disposen a viatjar a la terra d’Israel, cadascun durà una caixa amb regals per a Jesús. Quan són a prop de Betlem, l’estrella va davant seu. Heu provat de mirar qualque vegada el cel al vespre? Hi ha moltes estrelles. Però no es mouen,en canvi la que va guiar els Reis mags sí que es movia! El Bon Jesús volia guiar els Reis, ben igual com ens vol guiar a nosaltres. Heu sentit alguna vegada com Jesús vos guia? Finalment, s’atura sobre una casa de Betlem, damunt el lloc on era Jesús. L’alegria que van tenir en veure el pessebre va ser immensa. Hi havia Jesús, amb Maria, la seva mare i Josep el seu pare; els savis es prostraren a terra per adorar-lo. Després varen obrir les seves caixetes i li varen donar or, mirra i encens. A que vos agradaria tocar els regals que li varen fer a Jesús? Tocau l’or, la mirra i l’encens. Sabeu perquè el Reis Mags varen fer aquests regals al Bon Jesús? Idò mirau: or perquè Jesús era un rei, però aquest rei és diferent, un rei molt bo. Mirra perquè també era un home, la mirra és un oli que de vegades es posa a la persona morta quan l’enterren. Li varen regalar mirra perquè sabien que Jesús ressuscitaria. Encens perquè també era Déu, quan cremam encens és per fer un regal a Déu. Aquest dia va ser molt important perquè els savis varen dir a tothom que havia nascut Jesús i que havia nascut per totes les persones que viuen en el món. Després els savis tornaren al seu país. Tu series capaç de fer el que varen fer els savis? Dir a tothom que Jesús és nat?

06 - ELS REIS MÀGICS

2 sessions - Després de les vacances de Nadal

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar el relat del bateig de Jesús al riu Jordà (Mateu 3,1-17). Baptisme de Jesús. (Adaptació de l’Evangeli de Mateu 3,1-17) Avui vos he de xerrar del cosí de Jesús. Vosaltres teniu cosins? Idò Jesús també! El seu cosí nomia Joan i li deien Joan Baptista perquè batiava la gent al riu Jordà. Vos cont la història? Era un home que vivia al costat del riu Jordà, no entre la gent rica de la ciutat de Jerusalem, sinó al desert. Vestia amb un abric de pell de camell i un cinturó de cuir. Tenia un aspecte estrany, diferent de la resta de la gent. Molta gent anava a escoltar Joan. Ell els deia amb tota serietat: «Heu de canviar la vostra vida. Sou el poble de Déu, demostrau-ho! Déu vos estima i heu d’estar preparats. Estimau Déu i estimau-vos els uns als altres». El poble escoltava amb gust, no volien continuar fent coses dolentes. Deixaven que en Joan els batiàs amb l’aigua del riu. D’aquesta manera, mostraven que volien servir Déu. Vosaltres estau batiats? Els que volen ser cristians es batien amb aigua en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. És l’aigua que Déu va donar al principi de tot, la que després Noè va navegar, la que Moisès va creuar en el desert i la que ara nosaltres aprofitam per nedar en l’estiu. L’aigua a la vida de les persones és molt important, hem de beure molta d’aigua per estar bons i sans. I Joan va batiar a Jesús amb aigua, escoltau com va ser aquesta història. Un dia Jesús va anar fins al riu Jordà i va dir a Joan: —«Jo també vull que em batiïs». Joan no ho entenia, i va dir a Jesús: — «Però si som jo que el hauria de ser batiat per tu». Jesús li respongué: — «No. M’has de batiar perquè això és el que Déu vol, i nosaltres feim el que agrada a Déu». Joan va accedir i va batiar Jesús. Jesús es va submergir sota l’aigua i va tornar de nou a la superfície. De sobte, un colom volà des del cel fins a Jesús; el colom era l’Esperit de Déu. En aquest moment es va sentir una veu que venia del cel: — «Aquest és el meu fill estimat. L’estim moltíssim». Avui en dia passa el mateix, les persones són batiades quan són petitones, nins, adolescents, i també poden ser ja adultes o fins i tot ancianes. Sabeu com vos varen batiar a vosaltres? Idò ara vos contaré com es fa. Quan són infants petits el capellà demana el nom als pares i padrins joves. Després els demana si creuen en Déu, en Jesús i en l’Esperit Sant, i com que un nin petit no pot contestar, els ho demana als pares i padrins joves. Després el capellà tira aigua damunt el cap de l’infant i diu: —«Jo et batiï en nom del Pare, del Fill i de l’Esperi Sant» En aquest moment Déu t’acull amb els braços oberts. El capellà agafa oli perfumat i beneït, que es diu crisma, i fa una creu damunt el cap de l’infant. També el capellà beneeix el vestit blanc que duim, per això l’hem de guardar a ca nostra amb molt d’amor. Després els padrins joves encenen un ciri i la foscor de tot el dolent torna llum, perquè Jesús és amb aquell nou cristià. Voleu recordar el nostre baptisme? Idò ara encendrem una espelma i renovarem el nostre baptisme amb la Professió de Fe. + Creis en Déu, Pare tot poderós, creador del cel i de la terra? —Sí, hi crec. + ¿Creis en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre, que nasqué de Maria verge, patí i fou sepultat, ressuscità d´entre els morts i seu a la dreta del Pare? —Sí, hi crec. + ¿Creis en l´Esperit Sant, la santa Església catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció dels morts i la vida perdurable? —Sí, hi crec.

07 - UN RAIG D’AIGUA BENEÏDA

2 sessions - Després de la festa de l’Epifania

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la paràbola de la perla preciosa (Mateu 13,45-46; 6,19-21). Paràbola de la perla preciosa. (Adaptació de l’Evangeli de Sant Mateu 13,45-46; 6,19-21) Vos agraden els contes? I les històries que varen passar fa molts d’anys? Jesús sempre contava les coses amb paràboles, perquè la gent ho entengués. Les paràboles son històries molt valuoses, són com a regals que Jesús ens va fer. Jesús sempre parlava als seus amics d’un Regne, un Regne molt especial. Voleu sentir aquesta paràbola? Jesús els parlava del Regne. Però no es tractava d’un regne com el regne en el qual vivim nosaltres. I tampoc era un regne com els que heu vist. Ni tampoc té un Rei. Es tractava d’un regne totalment diferent de tots els regnes que coneixeu. Era el Regne del cel. La gent no ho podia evitar, havien de demanar a Jesús com era aquest Regne del cel. Vosaltres també li haguéssiu demanat? Com vos podeu imaginar que és el Regne del cel? Idò una de les vegades, un home va demanar a Jesús com era el Regne del cel, i Jesús li va contestar: —«El Regne del cel és com quan una persona que es dedica a vendre i comprar perles precioses sempre vol la millor de totes». No ho trobau, que vosaltres també voldríeu la millor perla de totes? Idò aquest mercader un dia va sortir a cercar la perla més preciosa de totes. I quan la va trobar va donar tot el que tenia a canvi d’aquella perla de gran valor. Què vos sembla? Vos pareix que aquella persona va ser molt feliç amb la seva perla preciosa?. Trobau que es sentirà totalment feliç? Què farà ara aquest mercader amb la perla preciosa? Què podria ser en realitat aquesta perla de gran valor? Què podria ser tan preciós com per donar tot el que es té per aconseguir-la? Podria ser un tresor? Perquè Jesús va dir alguna cosa d’un tresor. Jesús diu als seus amics: —«No acaramulleu tresors aquí a la terra, on no serveixen per a res. Reuniu tresors al cel, on no es perden. Perquè on tens el tresor, hi tendràs el cor». Em deman si vosaltres teniu alguna cosa valuosa. Quin podria ser el nostre millor tresor? El nostre major tresor és Jesús.

08 - EL TRESOR AMAGAT

2 sessions - Primera quinzena de febrer

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la paràbola del Bon Pastor (Joan 10,1-10). Paràbola del Bon Pastor. (Adaptació de l’Evangeli de Joan 10,1-10) Teniu a casa qualcú que vos estimi? Qui vos cuida i vos dona menjar? I qui vos dona una casa per viure? I com anomenau la persona que vos cuida? Un dia Jesús va dir als seus amics que ell era com un Bon Pastor. Vosaltres teniu qualque mascota o animal que visqui a ca vostra? Com la cuidau? Jesús va dir als seus amics: —«Jo som el bon pastor. El Bon Pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no cuida les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se’n menja qualcuna i dispersa les altres». Segurament que vosaltres quan veis alguna persona que està malament no fogiu, no? Quan algun animalet necessita menjar n’hi donau? Quan una planta necessita regar, la deveu regar, no? Jesús és el nostre Bon Pastor i cuida de les seves ovelles. Si una d’elles es perd, Jesús la va a cercar sigui on sigui. Quan arriben a llocs perillosos, el Bon Pastor les ajuda a passar. Les duu a llocs molt bons per menjar i beure. Ell sempre va davant i les ovelles el segueixen. I quan arriba el llop el Bon Pastor s’interposa entre el llop i les ovelles, i està disposat fins i tot a donar la vida per protegir-les; perquè estiguin sanes i estàlvies. Em podríeu dir el vostre nom? Cadascun de nosaltres té un nom, no és veritat? Sabeu si aquestes ovelles tenen nom? Vos imaginau qualcú que pugui saber tots els noms de totes les persones del món? Idò Jesús va dir: — «Vos estim tant, que conec totes les meves ovelles i també tots els seus noms, i les meves ovelles em coneixen a mi, jo les cuid i don la meva vida per totes elles». Vos pareix que nosaltres podríem ser les ovelles del ramat de Jesús? Qualque vegada el Bon Pastor vos ha cridat pel vostre nom? Podríem ara fer una prova estant en silenci i tancant els ulls? Però Jesús també va dir: — «Hi ha altres ovelles que no són d’aquest ramat, i que també les he de guiar. Elles escolten la meva veu, i qualque dia hi haurà un sol ramat i un sol pastor». Qui creis que poden ser aquestes altres ovelles? Estau contents de tenir una persona que vos conegui pel vostre nom i vos cuidi? És molt bell poder recórrer al Bon Pastor quan estam malament o quan estam bé.

09 - EL BON PASTOR

2 sessions - Segona quinzena de febrer

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar una adaptació de la Passió i Mort de Jesús (Marc 14,32-15,39). Passió i Mort de Jesús. (Adaptació del text de l’Evangeli de Marc 14,32-15,39) Vosaltres heu tengut mai un desig? Heu demanat qualque cosa als vostres pares? I ells vos l’han donada? Idò el Bon Jesús havia de fer el que li va dir el seu Pare. Fixau-vos en la història. Els soldats duen Jesús davant Pilat, el jutge. Pilat demana: — «Què ha fet aquest home?». La gent respon: — «Ha dit que és el Fill de Déu». A més, diuen de Jesús tot tipus de coses horribles. Vosaltres qualque vegada heu dit mentides? I com vos sentiu després de dir una mentida? Els vostres pares no vos han demanat mai si és cert el que heu dit? Idò Pilat mira Jesús i li diu: — «És veritat el que diuen?» Jesús no respon. Pilat no sap què fer, i demana a la gent: — «Què pensau? Què he de fer amb aquest home?». Tots criden: «Crucificar-lo! Perquè volien matar Jesús? Ho sabeu? Què haguéssiu decidit vosaltres? I Pilat va decidir fer allò que la gent li demanava. Si qualque persona vos diu que faceu alguna cosa que no voleu fer, vosaltres la feis? Jesús és duit fora de la ciutat. Allà, els soldats el pengen a una creu. Molta gent observa. Criden Jesús i se’n riuen d’ell. Alguns li diuen: — «Si realment ets Fill de Déu, per què no baixes de la creu?». Però Jesús no ho fa, perquè només vol complir els desitjos del Pare. I vosaltres heu tengut qualque desig? Unes hores després, Jesús mor. El capità dels soldats és a prop de la creu. Ha vist com passava tot, i diu: —«Estic totalment segur que aquest home era veritablement el Fill de Déu». Jesús va complir el desig del seu Pare. Però jo em deman si morir a la creu era un desig dolent. Perquè Jesús morint a la creu ens va salvar a tots. Per a nosaltres la creu és vida, és resurrecció, és salvació? Jesús va morir a la creu perquè ens estima. La creu és signe d’AMOR i SALVACIÓ.

10 - LA CREU ENS SALVA!

2 sessions - Abans de les festes de Pasqua

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història de la resurrecció de Jesús (Lluc 24,1-12). Resurrecció de Jesús. (Adaptació del text de l’Evangeli de Lluc 24,1-12) Coneixeu algú que s’hagi mort? Una planta, una mascota, un familiar? On vos pareix que van quan es moren? I les heu tornat a veure? Idò a Jesús li va passar una cosa diferent. El varen matar i va tornar a viure. Voleu que vos conti la història? Era diumenge ben dematí. Maria Magdalena va anar a la tomba on havien deixat el cos de Jesús. Volia que el seu amic i mestre tengués una sepultura digna. La dona es va trobar amb una sorpresa: el cos de Jesús ja no hi era. Vos imaginau que roben el cos de Jesús? A vosaltres vos han robat qualque cosa? O millor dit, heu perdut qualque cosa que no heu tornat a trobar mai? Llavors Maria Magdalena va anar a cercar Pere i Joan i els va dir el que havia passat. Maria Magdalena els diu: — S’han enduit el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. Què haguéssiu fet vosaltres si vos haguessin dit això? Aleshores els dos deixebles van anar corrensos cap a la tomba. Joan, que era més jove, s’hi va presentar el primer. Després, quan va arribar Pere, van entrar junts a la tomba. Només hi van trobar les benes que havien embolcallat el cos de Jesús. Estaven tan espantats que no sabien què fer i van tornar a casa. Què heu fet vosaltres quan heu perdut qualque cosa? Idò Maria va voler tornar al lloc on havien enterrat Jesús, i mirau que va succeir. Maria Magdalena, amb el mateix desconcert, va tornar al lloc de la tomba. No s’acabava de creure que fos buida. S’hi va inclinar a sobre i es va posar a plorar. De sobte van aparèixer dos personatges vestits amb túniques blanques i li varen dir: — Dona, perquè plores? Ella va dir: — Perquè s’han enduit el meu Senyor i no sé on l’han posat. Es va girar i va veure que tenia Jesús davant d’ella, encara que al principi no el va reconèixer. Jesús li va dir: — Dona, qui cerques? Maria, creient que aquell home era l’encarregat del terreny on havien obert aquella tomba, li va dir: — Si te l’has enduit tu, digues-me on l’has posat i jo mateixa recolliré el cos. I Jesús va dir: — Maria! En aquell moment, ella el va reconèixer i va exclamar: — Mestre meu! Jesús li va dir: — Vés i explica als germans el que has vist. Què vos pareix que va succeir? Què faríeu vosaltres si vos passa una noticia d’aquestes? Què faríeu si trobassiu qualque cosa que havíeu perdut? Ido Maria Magdalena se’n va anar corrensos a contar-ho als deixebles. Maria Magdalena va irrompre a l’habitació on eren alguns dels deixebles i els va dir: — És viu! És viu! Jesús és viu!. Ho va contar tot i Joan, un amic de Jesús, va recordar que les Escriptures deien que el Messies ressuscitaria d’entre els morts. Vos pareix que s’havia complert aquesta profecia?

11 - JESÚS ÉS VIU!

2 sessions - Després de les festes de Pasqua

ENTRAR
NARRAM LA HISTÒRIA Narrar la història de la vinguda de l’Esperit Sant als deixebles (Fets 2,1-42). Venguda de l’Esperit Sant als deixebles. (Adaptació del text dels Fets dels apòstols 2,1-42) Vosaltres teniu força? Podeu posar dins les meves mans la força que teniu? No podeu, perquè la força la podem demostrar però no la podem veure. Idò amb l’Esperit Sant passa el mateix, el sentim però no el veim. Voleu saber com va ser que Déu va enviar la força de l’Esperit Sant als seus amics? Jesús abans de pujar al cel els va dir als seus amics: — Jo partiré al cel però vos deixaré una força que vos ajudarà a viure, a creure i a ser feliços. Sabeu quin nom té aquesta força de Déu? Idò aquesta força s’anomena l’Esperit Sant. Quan Jesús ja era al cel, el dia de Pentecosta, els apòstols, els deixebles i els amics de Jesús i Maria eren tots junts a una casa tancada perquè tenien por que els trobassin i els matassin. Sabeu perquè els volien matar? Primer els cercaven, després els perseguien, i quan els trobaven els mataven. Tot perquè creien en Jesús. De cop, senten el so del vent, que corr per tota la casa, després, unes flames venen a posar-se sobre el cap de cadascun d’ells. Ara saben que l’Esperit Sant ha vengut del cel. Els deixebles comencen a parlar amb entusiasme de totes les coses especials que Déu pot fer. Sabeu què vol dir entusiasme? Idò vol dir dur un déu al teu interior. No trobau que era fantàstic el que sentien els deixebles? Parlen moltes llengües. Molta gent ve a veure què és tot aquest enrenou. Tots entenen els deixebles en la seva pròpia llengua. La gent està molt sorpresa. I diuen: — Que potser els amics de Jesús han begut massa vi? Pere fa un pas endavant i diu: — «No anam gats, és l’Esperit Sant! Ell ens fa xerrar llengües estrangeres. Ara, la gent de tots els països pot sentir qui és Jesús». No trobau que és meravellós que totes les persones del món puguin conèixer Jesús? Pere, l’amic de Jesús, els diu: — «Jesús ha vengut a nosaltres perquè Déu ens estima. Va ser mort a la creu, però va tornar a la vida; nosaltres mateixos ho hem vist. Ara és amb el seu Pare al cel, i avui envia l’Esperit Sant per fer-nos feliços i valents». Després de tot, la gent va entendre qui era Jesús, i li varen fer una pregunta a Pere: — «Què hem de fer?». Pere els diu: «Canviau la vostra vida i tornau a Déu. Ell vos salvarà i perdonarà totes les coses que heu fet malament!». I sabeu que va passar? Que molts varen creure el que Pere els va dir, i expressaren el desig de ser batiats. Sabeu que avui en dia hi ha persones que creuen en Jesús? Sabeu què fan? Les persones que creuen en Jesús celebren sovint un menjar comunitari i preguen juntes; es cuiden bé les unes a les altres. Cada dia són més les persones que segueixen Jesús.

12 - EL MILLOR REGAL: L’ESPERIT SANT

2 sessions - Despres de les festes de Pasqua

ENTRAR
bottom of page