04 - LA MISSIÓ DE MOISÈS

NARRAM LA HISTÒRIA

Narrar la història d’en Moisès (Èxode 3-14). La història de Moisès.
(Adaptació del llibre de l’Èxode de l’Antic Testament 3-14)

Vosaltres heu tengut alguna missió?
Heu tengut alguna cosa molt important a fer?
Déu vos ha donat alguna tasca?
Doncs hi va haver una vegada que Déu va manar una missió a Moisès.

Moisès anava pel desert pasturant les ovelles i,
de cop i volta, sent una veu: la veu de Déu.
Déu li diu:
—«Moisès, vés a Egipte.
El meu poble ha de treballar com a esclau allà.
Hem demana socors i l’alliberaré.
T’he triat perquè treguis el meu poble d’Egipte».
Però Moisès no ho vol fer. Té por.
I diu a Déu: —«¿No en pots enviar un altre?».

Vosaltres tendríeu por de fer una missió com aquesta?
Com respondríeu a la crida de Déu?

Déu li diu a Moisès: —«Duu el teu bastó amb tu;
el necessitaràs per fer miracles».
Aleshores, Moisès es posa en camí per veure el faraó d’Egipte.
Va ser molt dur viatjar pel desert,
però ell va seguir caminant cap a un país anomenat Egipte.
Allà als reis son faraons.
Moisès es troba al bell palau del faraó,
davant del seu tron i diu al faraó:
—«Et duc un missatge de Déu.
Déu vol que deixis partir el seu poble
perquè celebri una festa en honor seu al desert».
En sentir aquest missatge, el faraó els va empresonar
i els va llevar les cases. Havien de fer el que el faraó els deia.
S’havien d’aixecar, menjar i fer feina quan el faraó els ho deia. Eren esclaus!
I digué a Moisès: —«I ara, vés-te’n!».
Moisès se’n va, però Déu li diu:- —«No tenguis por, Moisès».

Coses terribles comencen a passar a Egipte.
Primer de tot, el riu Nil torna vermell i es converteix en sang,
després apareixen granotes i mosquits,
a continuació els animals moren i a la gent li surten bonys pel cos.
Més tard, Egipte es veu inundat per llagostes
que es mengen tot el que creix a la terra.
Tot el país s’enfosqueix.
I, al final, passa el pitjor de tot: moren tots els nins i nines d’Egipte.
El faraó plora perquè també mor el seu fill.
I crida Moisès: —«Anau-vos-en ara i deixau-nos en pau!»

El poble comença el viatge i un nigul de Déu els mostra el camí.
Però el faraó es penet d’haver deixat marxar Moisès i el seu poble
i persegueix els israelites amb un gran exèrcit,
que avança furiós amb cavalls i carros de guerra.
Els israelites arriben fins a la mar Roja i no poden avançar.
Però Déu és allà.
Déu fa que el vent bufi fort, i la mar es transforma en terra seca.
Els israelites veuen ara el fons de la mar i fan via a passar a l’altra banda.
Els soldats del faraó colquen darrere seu,
amb els carros de guerra rugint sobre la platja i el fons de la mar.
Els soldats criden.
I llavors, de cop i volta, el vent amaina
i l’aigua torna a cobrir el fons de la mar.
Una murada d’aigua cau
sobre l’exèrcit del faraó i tots els soldats s’ofeguen.
A la fi els israelites són lliures!
Estan tan contents que s’alegren, ballen i celebren una festa.

Déu els va ajudar. Heu sentit mai l’ajuda de Déu?
Podríem fer una miqueta de silenci per veure
en quins moments Déu ens ha ajudat a fer qualque cosa difícil.